“Construcció de pous”

       L’aigua ens  ho  dóna  tot,  i  sense ella no podríem viure.
      Allà,  els pobles no disposen d’aigua corrent,   i  les famílies s’abasteixen d’ella gràcies als pous.
      Quan són ells els que els construeixen,  ho fan de manera deficient i perillosa,   i  és  que  només  és  limiten a foradar el terra fins a trobar  l’aigua, sense protegir les seves parets,  per exemple,  amb ciment,  per a prevenir la caiguda constant de sorra o d’altres objectes que es  poden  trobar  al  seu l’interior.

       També és necessari de construir-hi un mur,  al  seu exterior,  normalment d’uns 80-90 cm. d’altura, per a evitar possibles caigudes, facilitar la feina de pujar l’aigua,  o  impedir  el  pas d’animals que s’hi acosten,  així  com  d’altres objectes, com insectes, fulles, etc...
       I per últim,  els  facilitem  el  material necessari per a  poder-hi  accedir-hi, (politges, cordes, galledes...).  Inclús els informem de com poden obtenir una millor qualitat d’aigua si utilitzen algun tipus de  desinfectant  periòdicament.
D’aquesta manera poden evitar problemes d’estómac, com diarrees,  provocades per insectes, bacteries, etc...

      I no només mirem de construir pous allà on no n’hi ha,  si no que,  si és necessari, els reformem o en canviem el material, ja que molts dels que estaven construïts fins ara per ells, presenten un estat de conservació pèssim.
     Hem de dir que,  en aquests pobles,  hi ha famílies  que es  desplacen  de vegades fins a 1 km. de distància per a trobar el pou més proper, i són nombrosos els viatges que es fan a diari amb els  recipients al cap;  per a cuinar, per a netejar,  i sobretot,  si la família disposa d’alguna cosa,  per  a  cultivar. I més del 80% dels viatges els fan les dones o les nenes de la família,   ja que així està constituïda aquesta societat.